A l'aventura!

Plateau du Rekkam, sota el cel estrellat, Dissabte 26 d'Abril (260 km)

M'he llevat uns minuts abans de l'atracament, just per dutxar-me i recollir la moto. M'he decidit a anar amb els sevillans. Se que les coses es complicaran, que les pistes no seran tan fàcils i que no aniran tan tranquils però, que collons, em ve molt de gust i el meu costat salvatge ha guanyat (un altre cop). No vaig gens preparat per la pista, porto rodes mixtes però principalment de carretera. Però un d'ells va com jo i si ell ho pot fer ... Els altres porten rodes de tacs i en teoria tenen experiència en pista. El líder nat es en Manolo, un entusiasta entre expansiu i místic, molt simpàtic. Coneix el Marroc, ha fet molta pista per aquí i porta el GPS (molt important a la pista). Son bona gent i de seguida m'hi avinc. Fem un primer tram per carretera fins Oujda i Ani-Benimathar, a la frontera amb Algèria. La temperatura es molt bona, uns 28 graus i el cel esta net. Posem gasolina i ells omplen els bidons de 10 litres que porten. A la pista no hi ha gasolineres i potser hem de fer uns 300 o 350 km fins la propera, mes els possibles imprevistos. A mi no em cal, la meva moto gasta poc i porto un diposit gran. Calculo que en tinc per uns 400 km, de sobres.

Entrem a la pista. En Manolo esta eufòric. En David, un anglès que viu un temps a Sevilla, li diu "El gran Iogi", per que es el que ens guia i per que fa ioga i te un toc místic. El nom se li queda. Fem uns quants km. Es pla, hi ha moltes pedretes i la moto derrapa una mica. Estic a punt de girar cua mentre hi soc a temps, però tiro endavant. Al cap d'una estona, parem i decidim acampar abans que es faci fosc. Sopem pa i sardines de llauna, sota una cel estrellat impressionant, en mig del desert de pedres, el Plateau du Rekkam, una meravella. Sembla que en aquesta època no hi ha escorpins, així que estem tranquils però amb precaucions per si de cas. Un dia fantàstic!