Poca animacio a Harrismith

Harrismith

A primera hora he agafat un guia local i he anat a veure unes pintures rupestres dels bosquimans que hi ha prop d'aqui. Mentre caminavem hem estat xerrant molt. M'ha fet un munt de preguntes. Ell te 28 anys i mai ha sortit d'aquesta zona. Hem fet un intercanvi cultural bastant interessant. El cami es facil pero com que hem anat a tota llet, ha estat cansadet.

Les pintures son molt interessant. Representen cacadors i elands. En una d'elles apareixen peixos. Hi ha tres llocs amb pintures. He fet un unt de fotos.

Cap a les deu hem tornat, he pagat i he marxat. Pel cami he agafat una autoestopista, una senyora molt ben arreglada en mig d'un cami polsos a tope. No parlava gaire angles aixi que m'ha fet alguns comentaris i la resta ha estat callada.

He fet una primera parada a la Maseru, la capital. Es petiteta. He anat a parar a la zona del mercat, pero quan he entrat a un super i he vist dins un tio fent guardia amb un fusell i a fora un altre amb una escopeta, se m'han passat les ganes d'anar fent fotos per alli.

He seguit cap al nord per Lesoto pero el paisatge havia canviat i ja no era tan xulo. Les muntanyes de veritat son cap a l'est, pero molts camins son per 4x4 i no hi ha sortida cap a Sudafrica. Aixi que he decidit deixar el pais i anar tirant cap a KwaZulu-Natal, la regio dels zulus.

He trucat a un backpackers a Harrismit i he confirmat l'habitacio. M'ha costat: era una senyora gran, amb un algles amb accent molt Afrikaans i totalment tartamuda. Uf!

Quan he arribat a Harrismit m'ha costat una mica trobar el lloc. ha resultat ser una casa on tenen una habitacio acondicionada com a hostel. Harrismit es un poble de pages i a les sis ja era tot tancat. L'internet cafe ha tancat a les 7 i m'he hagut de retirar cap a l'habitacio, on per suposat, estava sol. He estat llegint per matar el temps i, cam gairebe cada nit, a dormir aviat.