Cap a casa

Prada de Conflent, 70 km

Ja vaig de tornada. He deixat Tuchan, agraït per la pensió ni que fos cutre.

El camí més o menys pla m'ha permès anar a bon ritme. Després de la mini tempesta d'ahir, ha sortit el sol, amb la corresponent calor. A cada poble omplo el bidó d'aigua. Per sort, gairebé sempre trobo fonts.

He passat per Latour de France, un poble amb nom molt ciclista i m'he desviat una mica per passar per un pantà proper, el de l'Agly. Hi havia una bona pujada a ple sol, però ara ja no pateixo com abans. Vaig pujant poc a poc i espero que vingui la baixada sense desesperar. Quan he començat a baixar, ha estat impressionant. Un cop que m'he atrevit a mirar el comptaquilòmetres marcava 60 km/h. Es clar, no ha durat gaire, però ha estat xul.lo.

A baix al pantà m'he aturat una estoneta, m'he banyat, i ja refrescat, he començat a pujar cap al poble per menjar alguna cosa. Per desgràcia, al poble no hi havia ni un miserable bar. He hagut de seguir pujant fins a Belesta, on he trobat una boulangerie on he comprat un parell de coses i les he menjat en un lloc al costat de la carretera.

Abans d'arribar a Ille-sur-Têt, he passat al costat d'unes formacions rocoses (Les orgues) que han merescut  una bona aturada i unes fotos.

Volia arribar a Prada de Conflent, però m'he trobat que pels darrers km, la única opció era la nacional, sense voral i plena de cotxes que anaven molt ràpids. No em feia cap gràcia, però m'he hagut de passar uns quants km amb molt de fum i acollonit per la proximitat dels cotxes. Quan he pogut m'he n'he anat per una variant molt més tranquil.la. He aprofitat per comprar uns préssecs a un pagès que en venia. N'he menjat dos i las resta els he penjat darrere la bici. A l'arribar a Prada gairebé tenia melmelada, i me'ls he hagut d'acabar.

A Prada he vist que hi havia un càmping i no m'he complicat la vida. He fet un bon sopar i aviat a dormir. De passada he pogut comprovar que la reparació del matalàs ha estat un èxit.