Pluja

Tuchan, 80 km

He aprofitat per netejar la bici amb un bon raig d'aigua, ja que estava plena de pols dels camins.

Avui volia donar un tomb per la zona que em vaig saltar fa dies i he començat a pedalar cap a Lagrasse. La zona es més o menys plana i ha anar fent un bon ritme. Tot semblava anar bé però aviat la bici ha començat a fer un soroll metal.lic a cada pedalada, bastant desagradable. He mirat una mica però a primer cop d'ull no he vist res.

En mig de les mirades dels locals (el soroll se sent molt) he arribat a Lagrasse, he deixat la bici amb tot l'equipatge al carrer, com faig habitualment en aquests cassos i he a veure la famosa abadia. Un cop a dins, és el de sempre: el que es veu per fora és més interessant. El millor, una exposició dedicada al mestre Cabestany, l'escultor d'altars i capitells que ja havia aparegut unes entrades abans. Sembla que era realment un artista de renom internacional: hi ha obres seves pel que avui és Catalunya, Navarra, França i Itàlia. Es clar que en aquella època, els catalans remenaven les cireres en molts d'aquests territoris.

Fora del monestir, al costat del riu, on la gent es banyava, m'he posat a mirar d'on ve ell soroll de la bici. He desmuntat la roda de darrere, he apartat la cadena i he pogut comprovar el que em temia: el soroll ve de l'eix del pedalier. Suposo que algun dels rodaments del coixinet està trencat. Això m'ha preocupat bastant. En qualsevol moment pot acabar de petar tot i em quedo tirat. Per aquí a la vora  no crec que sigui fàcil trobar recanvis.

Però bé, com que no res pot fet res més que esperar que no passi res, he fet cap a Villerouge-Termenès, que a part de la ciutat medieval i un castell, té el dubtós honor de ser el lloc on la Inquisició va cremar el darrer Perfecte càtar, ja fa uns quants dies. De fet, Villerouge es molt aprop de Termes, on vaig estar fa uns dies. Una bona volta per tornar al lloc! He vist el castell (no està malament), he fet una sidra en una terrasseta, i a seguir endavant. Aquí acabo els llocs càtars. Dels que he vist aquest cop, em quedo amb Termes. Comptant amb els que vaig veure fa anys, afegiria Quéribus, Peyrepertuse i Aguilar. No conec els que estan al nord de Carcassonne, però pel moment estic servit.

He volgut seguir una mica més en direcció sud, ja per iniciar la tornada. He de travessar els Pirineus i això costa. He començat a passar pobles però en lloc trobava lloc per dormir. El cel s'ha anat tapant i la meva preocupació creixia. Res per menjar, amenaça de pluja i tempesta. Genial.

A Montgaillard, on tampoc he trobat ni allotjament ni lloc on comprar menjar per si un cas, ha començat a ploure, amb vent incorporat. Ja era tard, més de les 7. Havia de decidir: quedar-me al poble i buscar un cobert o similar per passar la nit, sense sopar (o depenent de l'amabilitat dels estranys) o arriscar-me sota la pluja mentre encara hi havia llum i provar en el següent poble. Bé, he decidit provar sort. He posat la coberta de pluja a les alforges i endavant.

La cosa no anava molt bé, però. Al cap d'una estona he començat a plantejar-me seriosament la possibilitat de passar la nit en alguna de les cabanes mig caigudes que hi ha als camps. Per sort, el camí era pla o en baixada i podia fer un bon ritme.

Finalment, cap a les 20:30h, al límit de la hora en la que ja no vull anar per la carretera per que es fa fosc, he arribat a Tuchan i allà he trobat una pensió naftalinada on he pogut sopar i dormir en un llit.