Termes, 30km
M'he llevat fet pols. He dormit poc i malament, les cames i l'esquena em feien mal. He plegat la tenda amb molta dificultat a causa del vent, que no parava de desfer el que jo feia.
He hagut d'esmorzar aigua i unes barretes de muesli que porto per emergències similars, ja que al poble del costat no hi ha bar obert ni cap botiga.
Sense el vent, el càmping hauria tingut un encant especial, una barreja d'acampada lliure i de comoditats bàsiques (dutxa i endolls). Però en aquestes condicions, ha estat una experiènvia dura.
Així que, un dia més, he començat a pedalar en direcció a Termes, Villerouge-Tremenda i Lagrasse. Però aviat he vist que les cames no em responien. Tot i que no feia gens de calor, les pujades se'm feien eternes. A Laroque de Fa he trobat finalment una botiga i he parat a menjar. Però ni així.
He seguit pujant i baixant fins arribar a Termes, on he deixat la bici per visitar el castell. Hi ha una caminadeta en pujada d'uns 15' fins a dalt i les cames no em responien.
Ell castell m'ha agradat. Es del meu tipus: poc reconstruït, en un lloc alt i de difícil accés i amb bones vistes. El que s'hagi de pujar a peu una bona estona assegura que sigui bastant solitari i es pot gaudir amb tranquil.litat i introspecció. Això és clau. En realitat, tots els castells són bastant semblants i el que els fa especials és l'ambient i poder gaudir del lloc en silenci.
Després de baixar del castell, he decidit que estava massa cansat per fer uns altra pujada i he buscat una habitació. He preguntat a una senyora on podia trobar un lloc per dormir i resulta que ella tenia una cambra per llogar. No m'he trencat més el cap. Sopar, dormir i esmorzar per 36 euros.
He fet una bona migdiada, he sortit a prendre alguna cosa i he tornat a sopar. He estat xerrant una bona estona amb la senyora, d'un munt de coses, la crisi, el ciclisme (el seu marit es ciclista), ...
I res més, a dormir aviat i bé.
M'he llevat fet pols. He dormit poc i malament, les cames i l'esquena em feien mal. He plegat la tenda amb molta dificultat a causa del vent, que no parava de desfer el que jo feia.
He hagut d'esmorzar aigua i unes barretes de muesli que porto per emergències similars, ja que al poble del costat no hi ha bar obert ni cap botiga.
Sense el vent, el càmping hauria tingut un encant especial, una barreja d'acampada lliure i de comoditats bàsiques (dutxa i endolls). Però en aquestes condicions, ha estat una experiènvia dura.
Així que, un dia més, he començat a pedalar en direcció a Termes, Villerouge-Tremenda i Lagrasse. Però aviat he vist que les cames no em responien. Tot i que no feia gens de calor, les pujades se'm feien eternes. A Laroque de Fa he trobat finalment una botiga i he parat a menjar. Però ni així.
He seguit pujant i baixant fins arribar a Termes, on he deixat la bici per visitar el castell. Hi ha una caminadeta en pujada d'uns 15' fins a dalt i les cames no em responien.
Ell castell m'ha agradat. Es del meu tipus: poc reconstruït, en un lloc alt i de difícil accés i amb bones vistes. El que s'hagi de pujar a peu una bona estona assegura que sigui bastant solitari i es pot gaudir amb tranquil.litat i introspecció. Això és clau. En realitat, tots els castells són bastant semblants i el que els fa especials és l'ambient i poder gaudir del lloc en silenci.
Després de baixar del castell, he decidit que estava massa cansat per fer uns altra pujada i he buscat una habitació. He preguntat a una senyora on podia trobar un lloc per dormir i resulta que ella tenia una cambra per llogar. No m'he trencat més el cap. Sopar, dormir i esmorzar per 36 euros.
He fet una bona migdiada, he sortit a prendre alguna cosa i he tornat a sopar. He estat xerrant una bona estona amb la senyora, d'un munt de coses, la crisi, el ciclisme (el seu marit es ciclista), ...
I res més, a dormir aviat i bé.
1 comentari :
T'han llogat una cambrera?Si que són raros aquests francesos :-)
Endavant amb la bici i bon viatge.
Conxita
Publica un comentari a l'entrada