M'he llevat ben d'hora, ben d'hora i l'únic efecte ha estat que em moria de son. Fins i tot els sabis entre els sabis tenen patinades o dit d'una altra forma "entrenador a tus pelotas". El motiu de la matinada era agafar un bus cap a Omalos, punt d'entrada per la gorga de Samaria. Ep! Bus? Però si tinc una moto aparcada a la porta! Bé, la cosa és que la gorga acaba al mar, en un lloc sense carretera. La opció es agafar un barco fins a Hora Sfakion, però d'allà no es pot tornar a Omalos. Total, el més fàcil, el bus.
L'entrada es per la part alta de la gorga i llavors tot és baixada. La guia diu que es fa entre 5 i 7 hores, anant tranquil. Que sigui tot baixada sembla un xollo al principi, però acaba trencant les cames més que si fos pujada. El camí és molt pedregós i propens a relliscades. He hagut de vigilar molt ja que porto càmera, objectiu i ebook (pel bus) en una bossa de nylon i qualsevol caiguda tonta significa desgràcia segura. Al principi el caminet passa entre un bosc de pins, molt agradable, a la riba d'un riu d'aigues diàfanes que es precipiten per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics ( ;-) ). Hi ha gent, però he anat deixant enrere els lents i el ràpids m'han deixat enrere a mi. Cada tant, he anat parant a posar els peus en remull, tot un plaer!
La part més interessant és cap al final, on les parets de pedra s'estrenyen i s'enlairen, amb yn efecte espectacular. Uns cartells que avisen del gran perill de caiguda de pedres i que recomanen caminar ràpid posen donen el punt aventurer a la cosa.
Total, un lloc fantàstic. He aconseguit arribar amb tot intacte, sense cap problema. A la sortida de la gorga hi ha un poble (be, botigues i hotelets) i el més imoortant, una platja. M'he anat a treure la pols dins de l'aigua, com la resta d'expedicionaris. La sorra, una gravilla molt fina de color negre, crema com el dimoni. M'he buscat un lloc amb ombra al port i he menjat una mica de fruita i m'he posat a llegir, esperant el barco de tornada.
De retorn a Chania tenia una gana de lladre i he devorat el sopar. Estava cansat i el dia no ha donat ja per res més.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada