Illes gregues: Creta (Magoulas - Chania)

Preguntant es va a Roma, diuen. A mi m'ha servit per estalviar-me una volta d'un munt de quilòmetres. Com que el Lassithi aquest esta rodejat de muntanyes, només hi ha un parell de carreteres de sortida: cap a l'est (per on vaig arribar) i cap al nord. I jo vaig cap a l'oest. Al mapa, però, apareix un caminet cap a l'oest, però després de l'experiència d'ahir no m'han quedat moltes ganes de pista. Pero la senyora de l'hotel m'ha dit que és una pista asfaltada. Perfecte!

Abans però, he tornat uns pocs km enrrere, fins a Psichro, a veure l'autèntica cova on va nèixer Zeus. Per ser el deu suprem de l'olimp i tot això, esperava alguna cosa més impressionant. No es que estigui malament, te estalactites i estalagmites a cabassos, però n'he vist de millors. Ara, que d'altres neixen en un pessebre i es queden tan amples, així que res a dir.

Un cop he fet les paus amb la mitologia, he començat a fer via. Vull arribar al'altre costat de l'illa, a Chania, una de les ciutats principals, des d'on demà podré anar a les gorgues de Samaria, una de les atraccions de l'illa. La carretera s'enfila molt ràpidament, per un paissatge de muntanya bastant pelat però preciós. Tota la estona he anat sol, no m'he creuat amb ningú. Al baixar he anat creuant llogarrets minúsculs, quatre o cinc cases com a molt, on només alguna velleta de negre mig endormiscada al porxo de casa seva trenca la sensació d'abandonament.

He passat Pyrgos sense aturar-me, pel mig d'una vall ampla que jau entre dos serres que travessen l'illa d'est a oest (o viceversa). La carretera i els pobles que la sostenen han perdut encant i m'he trobat fent via pensant més en arribar que no pas en el camí (perdona, Kavafis). Lestrígons ni Cíclops no m'he topat, no, ni el feroç Posidó, que la meva ànima és neta de monstres, però al cap d'una estona la calor m'ha fet aturar. Un cafè, una remullada a Kokkinos Pirgos i a seguir endavant. La manca de visera al casc és la cosa que més m'emprenya, em ploren els ulls del vent i pateixo pels impactes de pedres i insectes a la cara (i fa mal!)

A mitja tarda he arribat a Chania. He trobat un hotel al casc antic, al port. Una zona molt xula, cases d'estil venecià amb molt d'encant. He sopat aviat i després de donar un volt pels carreronets plens de restaurants i d'una estona de telesuport moral,  m'he retirat, que demà em llevo aviat i tinc un dia dur.