El preceptiu bany matinal i un bon esmorzar em permeten començar el dia en plena forma. Avui fa més calor i m'ho prenc amb calma. Fins i tot he estat a punt de quyedar-me un dia més a Mochlos, ja que tot m'ha agradat: tranquil i acollidor, bon mernjar i bon hotel. Pero al final les ganes de veure mon han guanyat.
De primer, m'he volgut reconciliar amb el rei Minos i he anat a veure les restes de Gournia, un poblet 'normal', sense grans palaus ni res semblant, però que ha resultat una experiència infinitament milor que Knossos. Entre pins, xiprers i oliveres, les parets de pedra de les cases de gent normal es recouen al sol en solitari, ja que tot i que el lloc és fàcilment accessible, som quatre gats mal comptats, i es pot gaudir de la pau i del xivarri ensordidor dels grills, que ara son els autèntics reis del lloc. M'he passejat una estona entre parets de pedra i arbres recargolats, però el sol m'ha fer fora.
Deixant enrrere una costa meravellosa, he saltat 7 segles endavant i m'he trobat a Lato, un poble Dòric prop de Kritsa. Un altre cop, quatre gats en un lloc preciós. Parets fetes amb immensos blocs de pedra perfectament encaixats i una escalinata imponent. Està penjat a la falda d'una muntanya i es veu al mar al fons de la vall.
Gràcies a un salt temporal encara més gran, fins l'època bizantina, m'ha portat a Panagia Kera, una minúscula església tota decorada amb frescos. Al costat, en un xiringuito de fusta, venen reproduccions dels frescos i icones que fan els monjos de Athos. Els preus no estan en consonància amb la humiltat del lloc: una icona d'uns 20x20 cm estava sobre els 12.000€!
La calor era tan forta que m'he aturat en una taverna, a fer un mos i deixar passar les hores a l'ombra d'una olivera. A prop hi deu haver un molí d'oli, per que m'arriba una olor molt familiar.
Una carretereta preciosa m'ha portat cap a Lasithi, una plana més o menys circular, bastant per sobre del nivell del mar envoltada de muntanyes. El paisatge ha canviat completament. És molt més vert, amb arbres grans, moltes nogueres i fruiters, petits poblets tranquils de pagès, amb cases amb porxos coverts de parres. És un altre salt en el temps i ara m'he quedat a uns 50 anys de l'època actual. Sembla l'Algerri de quan jo era petit, amb les velles vestides de negre i someres pels carrers.
La temperatura ha baixat molt i he trobat a faltar una mica més d'abric. A més, uns núvols molt foscos han tapat el cel i m'he acollonit una mica: no estic gens preparat per la pluja. He començat a buscar hotel i rodejat tota la plana sense decidir-me. Fins i tot he intentat sortir de la plana cap a Kastamonitsa per una pista de terra, però al cap d'un quilòmetre he girat cua: un autèntic pedregar, massa complicat, fins i tot per aquesta moto i també massa solitari per l'hora que era. No té pinta que hi hagi de passar ningú fins demà. He decidit no voltar més i he agafat una habitació en una taverna a Magoulas, un poblet de menys de 10 cases. He sopat molt aviat perquè no hi havia res més a fer. M'he hagut de posar un jersei, quina diferència amb aquest matí!. A l'hotel hi sóc jo i una família de japonesos que han arribat més tard. Per sort porto lectura i hi ha wifi a l'habitació, si no em veig dormint a l'hora de les gallines.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada