Soledat, silenci i blancor.
M'he llevat aviat (els hotels no solen tenir persianes i el sol entra sense demanar permís) i he anat de dret al primer bany del dia, sol, en un mar que, de tant transparent, semblava inexistent.
He anat avançant pel sud de l'illa en direcció est, pel costat del mar. El vent, bastant fort, molestava bastant i en alguns moments he passat por. Però el paisatge fa que els inconvenients s'esvaeixin. Mes oliveres, petites cales i una aigua que sembla voler exhaurir la gama de blaus. El principal perill és que, de tant badar la boca, m'entri algun borinot a dins.
A Goudouras he vist una cala a la que no m'he pogut resistir. Aprofitant que he vist una parella en boles, m'he sumat al rotllo nudista i així no em cal patir pel banyador moll quan reprenc el viatge.
De Goudouras he seguit per carreteres estretíssimes, plenes de revolts, fins Xerokampos. Paisatge de roques blanques, matolls florits de timó (farigola) i altres plantes aromàtiques que perfumen el camí. Un parell de cops he hagut de parar a la cuneta i apuntalar-me per aguantar la moto per les ràfegues de vent. També es veuen molts ruscs i les abelles regnen sobre la desolació. Gairebé tinc un disgust quan una ha xocat contra les meves ulleres (el casc no te visera) amb la mala sort que ha quedat entre les ulleres i la meva parpella. He parat imediatament i he vist com, mig estabornida, tractava de picar les ulleres. Si arriba a girar-se una mica, m'hagués deixat bo!
De Goudouras he seguit per carreteres estretíssimes, plenes de revolts, fins Xerokampos. Paisatge de roques blanques, matolls florits de timó (farigola) i altres plantes aromàtiques que perfumen el camí. Un parell de cops he hagut de parar a la cuneta i apuntalar-me per aguantar la moto per les ràfegues de vent. També es veuen molts ruscs i les abelles regnen sobre la desolació. Gairebé tinc un disgust quan una ha xocat contra les meves ulleres (el casc no te visera) amb la mala sort que ha quedat entre les ulleres i la meva parpella. He parat imediatament i he vist com, mig estabornida, tractava de picar les ulleres. Si arriba a girar-se una mica, m'hagués deixat bo!
A Xerocampos he sucumbit als encants d'una altra cala solitària. Es increïble la poca gent que hi ha. Després, he seguit fent via per una pista de terra en males condicions, pero per sort, la moto està en el seu ambient en aquestes condicions.
A Sitia, una ciutat amb una mica més de turisme, he reposat una estona: el vent, els revolts i els mals camins m'han deixat els braços baldats, com trossos de fusta. He seguit una estona més, fins a Mochlos, un poblet petit preciós, on he trobat un hotel encantador arran de mar. He sopat, acompanyat del soroll de les onades, un dels millors àpats fins el moment.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada