Illes gregues: Santorini

A causa del DSP 2013, un congrés on organitzàvem una 'special session', m'he trobat, gairebé sense adonar-me'n,  en ple estiu a Thira. La illa es el que queda d'un enorme volcà, que cada tants anys fa de les seves. El darrer cop es va carregar la civilització minoica, farà uns 3.000 anys, però a canvi va deixar unes vistes precioses per que els turistes poguem fer una muntanya de fotos amb les que torturar els amics a la tornada.

Com que els detalls del congrés no li interessen a ningú, els passare per alt i tothom content. Pero el dimecres, un cop acabada la feina, per aprofitar el temps vam (en Javi i jo) llogar uns scooters per fer el guiri per la illa. Regatejant una mica vam aconseguir un bon preu per un parell de dies.

Sortint de Fira, un poble mooooolt turistic i no especialment interessant (excepte per la vista de la caldera del volcà, realment impressionant) on teníem l'hotel, vam anar a Oia, que és el poble 'bonic' de l'illa segons les guies. Els dos estem acostumats a altres tipus de moto i conduir un scooter minúscul es tota una experiència: a mi em toquen els genolls al manillar al girar fort :-) , al frenar, derrapa del davant  i gairebé vaig a terra als cinc minuts de tenir-lo i a les pujades gairebé hem de empentar amb les cames. Total, descollonats de riure tota l'estona.

La part oest de l'illa està abocada a la caldera del volcà, des d'un immens penyassegat. La part est baixa lentament cap al mar i es on hi ha les platges. La major part son de sorra negra, per la roca volcànica i una es vermella. L'interior de l'illa és escàs i prescindible.

Vam arribar a Oia a les tres de la tarda, amb un sol de trencar les pedres, tan fort que ni els turistes de ramat sortien al carrer. Per no morir, ens vam refugiar en una terrassa amb ombra.
El poble és molt bonic, casetes blanques, carrerons estrets i esglesies amb la teulada de color blau intens. També molt turístic, però menys cutre. La tarda va anar passant entre foto i foto, esquivant bodes amb nuvis horteres i japoneses amb paraigues.

Vam baixar al port, que queda uns quatre o cinc mil metres per sota la ciutat (o això ens va semblar després al pujar) i un cop avall vam trobar un lloc genial per una remullada, entre pedres volcàniques.

Vam sopar al mateix port, arran de mar,  amb la posta de sol al davant. A mes, el peix a la brasa, excepcional. Un lloc realment màgic.

La tornada ja de nit, tenia la complicació de la carretera a les fosques i nosaltres amb poques llums ;-). Un parell de cops gairebé sortim recte als revolts, però després ens vam posar darrera d'un cotxe i ja cap problema.

Avui dijous hem sortit relativament aviat cap a la part sud de l'illa. Hem vist un lloc arqueològic poc interessant (molta pedra amuntegada), les platges de coloraines i sobretot, més vistes de la caldera. Realment, val la pena anar a l'illa per veure això.

A la tarda en Javi agafava l'avió i jo el ferry a Creta. He arribat a Heraklion cap al tard.