Dia de descans

Avui,  dia de descans.  Al matí,  he fet un petit tomb en bici,  sense les alforges,  però molt aviat he decidit que era massa esforç i he tornat.  He netejat i engreixat la transmissió de la bici i després,  me dedicat al 'dolce far niente',  llegint,  menjant i observant el món que m'envolta,  en especial,  els espècimens curiosos que l'habiten.  Per sort,  l'hotel-seminari on paro n'està ple i no m'ha faltat entreteniment.  Per una part,  els elements com els del sopar d'ahir ,  homes grans sols o a grups de dos,  que semblen posar una temporada llarga aquí,  i que vagaregen tot el dia llegint a les butaques de la recepció o passejant pel jardí,  i que no tinc molt clar què fan aquí.  També hi ha un petit grupet d'homes joves  o relativament joves,  d'aspecte africà, que també semblen estar aposentats i que potser fan una estada d'alguna cosa relacionada amb la religió.

A mig matí,  mentre llegia a la sala de lectura,  han sortit d'una habitació dues nenes i un nen,  negres, molt engalanats.  El nen  amb vestit i corbata,  la nena petita amb un vestidet blanc i moltes trenetes amb guarniments de colors i finalment la nena mitjana, d'uns 10 anys màxim,  amb sabates de taló i un vestit de festa de dona gran,  de forma que semblava disfressada. Al cap de poc ha sortit el pare,  un paio enorme,  massís,  amb cos de boxejador i cames sense genolls,  que caminava amb els peus mirant enfora,  molt seriós i digne,  també de vestit i corbata.  Finalment ha aparegut la mare,  amb un vestit africà molt acolorit,  de tons verts,  amb un gran turbant i uns talons de pam i mig.  Semblaven anar a algun tipus de celebració,  que,  sense cap indici ni prova,  he pensat que podia ser l'ordenació com a capellà d'un familiar.

A part de l'observació,  he passat el dia llegint (Boule de suif,  un conte sensacional ),  menjant i actualitzant el bloc. 

Dels plats més tipics de l'Alvèrnia,  he provat l'aligot (puré de patates amb formatge i all) ,  la truffade (patates rostides amb formatge fos,  acompanyat de pernil salat) ,  les tripes farcides,  el potée auvergnate  (un bullit amb vegetals,  una espècie de botifarra i porc),  el pounti (pastís de farina, ous,  bledes,  llard i prunes) i em falten,  entre d'altres,  el coq au vin i les cols farcides. De formatges també n'he provat uns quants : cantal,  Saint-Nectaire,  blau d'auvergne...  Com veieu,  de gana no em moro.