06 d’agost, 2014

En un día anodino cosas dulces

Riom-ès-Montagnes

M'he llevat i tot estava moll. Per sort ahir vaig deixar l'equipatge a la recepció del càmping.  Entre esmorzar, que he desmuntat la tenda i ho he assecat tot,  he tornat a sortir a les  11h. No hi ha manera de començar abans la ruta.  Amb el cansament,  dormo de 9 a 10h cada dia. També,  entre que esmorzo i que començo a l'altre ha de passar mínim una hora o més. Llavors,  temps de llevar-me i dutxa,  esmorzar,  refer l'equipatge i tot plegat,  les 10:30 mínim.

He sortit de Besse,  he fet una etapa a les cascades d'Entraigues,  i he seguit fins a Egliseneuve d'Entraigues,  on he parat per demanar informació i comprar menjar. Hi havia dia i mercat,  però he arribat a les acaballes.  Me quedat mirant com recollien les paradetes i carregaven tot en els camions per anar a un altre lloc.  Comerciants itinerants que van de poble en poble,  de fira en fira.  Tot un altre món al que paro poca atenció normalment.  Al final el poble ha quedat com abandonat, les restes de la fira escapades per la plaça,  amb un aire de tristesa i solitud que encongia el cor.

He passat per Condat,  gairebé sense aturar-me,  ja que no m'ha semblat res de l'altre món. Com que estava fart de cotxes,  a la sortida del poble he agafat un trencall per una carretera local poc transitada,  cap a Laquarie,  Vezolet i Vezol.  Déu meu,  que he fet! El camí pujava muntanya amunt a un ritme salvatge,  amb pendents de més del 25%! Al cap de poc,  he hagut de posar peu a terra i empènyer la bici costa amunt.  Ni aixi podía pujar,  havia de parar cada poc a descansar. He patit com un cabró. Però es clar,  tirar enrere suposava baixar per després tornar a pujar per una carretera plena de cotxes,  així que he seguit endavant.  Finalment,  la costa s'ha acabat. i ha vingut la baixada,  genial.

He arribat a Riom-es-Montagnes i com que era tard i amenaçava pluja ,  he buscat un hotel. He aprofitat fer rentar una mica de roba. Sopar i a dormir aviat.

El dia ha estat potser poc glamurós, sense res especial per explicar, potser anodí però sobre la bici,  aquests dies són igualment interessants,  pel paisatge, sempre sorprenent, per l'esforç, per... en fi,  per coses difícils d'explicar. 

PD: el títol,  per amants de J. A. G.