Llacs i ports

Besse

Al matí he esmorzat i he comprat provisions pel viatge. En el meu primer viatge en bici vaig aprendre que esmorzar fort és importantíssim i anar menjant durant el viatge,  també.  Si no,  el risc de quedar-se clavat sense forces és altísim. 
Sortint del poble he agafat una carretera molt poc transitada per evitar els cotxes.  Hi ha molt turisme i en algunes carreteres el trànsit és estressant.  Per sort porto mapes topogràfics amb bona resolució al mòbil,  que em permeten trobar els camins més petits.
M'he quart al llac de Servières i he decidit fer el tomb al llac.  Hi ha un camí no massa apte per bicis,  però he posat peu a terra i l'he anat empenyent, amb alguns treballs en zones humides o amb moltes arrels. 
He parat una estona i m'he quedat mirant el llac. El cel ennuvolat i els arbres que l'envolten es reflexen en un aigua que sembla un mirall. Podria passar hores contemplant els detalls,  els canvis de  llum,  el moviment del cel vist per partida doble a dalt i a baix.

Seguint amb el tomb del llac m'he trobat amb un filat que barrava el pas,  amb una escala estreta de graons de fusta com a única possibilitat de passar. M'ha tocat desmuntar les alforges,  passar-les a l'altre costat,  carregar la bici i passar-la també. Al cap d'una estona he hagut de repetir el procés. 

Uns quilòmetres més endavant hi ha la Roche Sanadoire,  una formació rocosa formada per pedres en forma de pilars hexagonals,  com si natural,  d'origen volcànic. 

He seguit camí,  pujant el coll de Guéry. El que m'agrada dels colls es que un cop els has pujat,  ve una  bona baixada.  He passat al costat del llac de Guéry,  però com que el temps era fred no m'ha vingut de gust parar per un bany i he seguit endavant,  cap a un altre coll (Croix Morand) i una altra baixada per posar a prova els frens.  M'encanten les baixades fortes i amb molts revolts ja que són els únics moments on puc atrapar els cotxes, enlloc de que ells m'atrapina mi. El plaer,  però,  dura poc,  fins la propera pujada on torno a ser un escarabat que s'arrossega amb penes i treballs.
He passat,  també sense aturarme, pel llac Chambon ,  bastant turístic comparat amb els altres i he parat a Murol a veure el castell.  Com és habitual en els castells,  esta a dalt d'un turó,  amb una costa de pendent gairebé vertical.  He acabat posant peu a terra als darrers metres ja que el camí,  peatonal,  era imposible por la bici.  El castell és interessant però hi havia show  medieval,  amb justes entre cavallers i espectacles diversos i bastant públic i jo sóc més de visitar els llocs en solitari.

He arribat fins a Besse i he tirat cap al càmping (m'estic fonent el pressupost en hotels i sopars pantagruèlics).  M'han donat una parcel·la al costat del riu,  en un par verd,  tot preciós si no fos per la humitat.  He muntat la tenda i he anat al poble a sopar.  Besse és un poble medieval, com n'hi ha bastants per la zona,  amb molt encant.  He sopat una amanida per que estic fart de formatge i embotit.  Ho he fet baixar amb una ampolla de sidra.

La nit no ha estat gaire bona.  Feia fred i el meu sac és d'estiu,  estiu.  El riu feia un soroll molt fort i els taps per les orelles que porto no serveixen de res.  A més,  la sidra deu ser super diürètica i me hagut de llevar varies vegades a pixar.  Al final,  m'he adormit.