Ruta romànica

Murat

Com anunciava meteofrance.com,  el dia ha començat amb pluja.  He hagut de sortir amb l'anorak i la funda impermeable per l'equipatge.  A més,  amb la humitat,  la roba que vaig rentar ahir no s'ha assecat. 

El pla del dia es fer una ruta por veure algunes de les esglésies romàniques de la regió.

La pluja,  molt fina,  no molestava gaire. Al cap d'una estona pedalant ha parat de ploure.  La primera parada l'he fet a Collandres,  on hi ha una petita església, amb pintures als capitells i al sostre,  molt interessant.  Més endavant,  a Apchon,  una roca tremenda domina el poble. A dalt,  les runes d'un castell del qual només queden alguns murs ensorrats. La ruta segueix fins a Cheylade,  amb una altra església, ja no tant romànica,  amb arcs que comencen a tenir punta,  però igualment preciosa.

A la plaça de l'Església he aprofitat per donar un cop d'ull a la cadena de la bici.  Fa dies que noto alguna cosa que no va.  Em costa molt pedalar,  fins i tot amb el pinyó extra que porto noto que no avanço i vaig molt lent.  De primer pensava que els dos anys extres que porto a sobre respecte l'altre viatge m'han passat factura,  pero avui m'ha semblat veure que la cadena feia un gir extrany.  Quan ho he mirat millor,  me adonat que està mal posada! En els meus deliris d'arreglar-me jo mateix la bici,  vaig fer una errada de principiant (que ho sóc) i la cadena passa per sobre d'una peça metàl·lica enlloc de passar per sota,  amb molt més fregament. La cadena porta una baula ràpida,  que en teoria permet desmuntar-la sense eines,  però després d'una bona estona,  no m'he he sortit i he hagut de seguir con anava.  Les cames em pesaven més que mai,  cada pedalada era una tortura. Tot i així,  he seguit endavant,  comptant cada cop de pedal com un mètode d'auto hipnosi.  Cada 500 pedalades descansava i feia un mos. 

La carretera ha seguit pujant una estona fins que he arribat a una especie de planura de prats verts i vaques pasturant,  molt bucòlic.  El paisatge és una orgia de verds que contrasta amb l'escala de grisos i algun blau ocasional del cel. En aquests camins poc transitats,  el soroll de les esquelles de les vaques domina sobre la resta de sons.  Al cel,  uns rapinyaires de gran envergadura planaven cercant una presa. M'he quedat una estona badant amb les seves evolucions majestuoses.

Pel camí,  me trobat la desviació cap al Puy Mary,  un altre volcà que deu ser impressionant.  Però era tard i la carretera prometia desnivells importants i abans d'escometre una tasca com aquesta,  vull tenir la cadena arreglada. He seguit fins a Murat,  on espero trobar algú que m'ajudi o almenys,  eines més apropiades.

Després d'una bona baixada,  de les que permeten velocitats que fan saltar les llàgrimes dels ulls,  he arribat a Murat,  un altre poble medieval,  molt arregladet i bastant turístic però sense massificació.  He parat al primer hotel que he trobat,  que m'ha semblat molt familiar i agradable.  He passejar pels carrerons del poble,  admirant les cases amb portals de pedra,  amb torres cilíndriques de sostre en punxa,  les teulades de pedra negra. He sopar al mateix hotel.