Orcival
El pla del dia era anar al Puy en Dome, un volcà proper a Clermont-Ferrand i després ja veurem. Així que m'he vestit de bici, m'he arrebossat de protecció solar i endavant. Els primers 200m, bé. A partir d'allà, l'infern. Ja dins de la ciutat, les rampes són duríssimes i després, segueix i segueix i segueix. No m'ho podia creure. Sense el pinyó nou, no hagués pogut pujar. He anat fent amb poemes i treballs fins arribar al peu del volcà. Per sort, està prohibit pujar en vehicle propi , fins i tot en bici, així que he hagut d'agafar el trenet que hi ha.
A dalt, un paisatge impressionant, amb una vista immillorable sobre uns quants volcans perfectament reconeixibles, coberts d'herba verda, amb vaques pasturant per les vessants. El temps, bastant ennuvolat ha desmerescut una mica les fotos pero en persona era preciós. Feia vent i una mica de fred i he agraït la roba d'abric.
Després, he seguit amb la bici. Encara pujava però ja no tant. La nuvolada que m'estava sobrevolant tot el dia ha quallat en un ruixat que m'ha fet parar a treure la rosa de pluja. De totes formes, me mullat igual abans de tenir-ho tot llest i llavors, al cap de 10' ha parat de ploure.
Més endavant, he passat per Cessat, Olby, St. Bonet près d'Orcival i finalment, Orcival. He decidit que ja en tenia prou i he buscat (poc) un hotel. El poble és petit i agradable. He sortit a sopar i he trobat el tresor : un bon sopar i de postres, una taula de formatges com n'he vist poques. He provat nou formatges diferents, cadascun millor que l'anterior. He repetit unes quantes vegades i per sort, el cansament ha pogut amb mi abans de rebentar. A les deu ja era al llit.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada