Pelegrins a cabassos

Nasbinals
La nit, regular.  L'habitació feia molta per d'humitat,  fins el punt que me despertat un parell de cops. Com a mínim,  l'esmorzar ha estat bo. M'han portat dos croissants excel·lents,  a més del típic pots amb mantega i melmelada. 

Al sortir a fora,  plovia.  Poc,  però plovia. Si em descuido,  la bici se m'omplirà  de fongs i verdet. Així que,  anorak,  funda impermeable per les alforges i avall. Mirant millor el mapa he decidit abandonar un altre cop la idea d'anar al Puy Mary.  He de donar una volta gran i puja molt,  i amb aquest temps, fred i plumbi,  els ànims per pujar muntanyes no abunden. I la previsió pels propers dies no és millor. He decidit deixar ja la regió i anar cap al sud,  on la gent serà menys culta i feliç,  però fa més caloreta.

La pluja avui és d'aquests fines,  persistents.  No molesta gaire per anar en bici,  fins i tot sembla que pedalar sigui més fàcil.  La única cosa es que no ve molt de gust parar als pobles,  així que he anat fent ruta cap a les gorges de Tréboul. Al pont del mateix nom m'he aturat.  Havia parat de ploure. El pont travessa un pantà que han buidat i era bastant interessant veure tot el que les aigües s'han empassat.  Les gorgues en si no són res de l'altre món.
El dia ha anat millorant. He anat seguint en direcció sud-est,  passant pobles de pedra,  molt ben conservats. El paisatge és de poetes verts,  amb vaques i a vegades,  cavalls,  i
 puntejats de pedres blanques,  com còdols enormes.  En alguns llocs les han amuntegat per netejar els camps.


En un moment donat,  per evitar la carretera principal,  he agafar una desviació que m'ha portat a la porta de l'infern.  Una altra pujada que gairebé calia escalar.  Però un cop a dalt,  ha vingut un pla molt agradable. La tarda,  si fa bo,  es molt bon moment per anar en bici.  La llum rogenca dona un toc especial al paisatge. 

He parat a Sainte Urcize,  un poblet més pintoresc que la resta i he sentit tentacions d'aturar-m'hi a fer nit,  però bé decidit servir endavant.  Te una casa que es monument nacional i una església molt estranya,  amb un doble absis,  com si fos una catedral,  el sostre de fusta i una balconada amb bancs de fusta per que hi capigui més gent,  com als teatres.

A Nasbinals he decidit que ja en tenia prou i m'he posat al primer hotel que he trobat.  Just m'he instal·lat i al donar un tomb pel poble,  he vist que està ple de Gites d'Etape,  albergs amb habitacions compartides,  que m'haurien convingut més.  El poble és una de les principals etapes de la Route de l'Argent,  una de les branques del camí de Sant Jaume. Hi ha un munt de gent fent ruta,  amb motxilles i bastons. 
Poca cosa mes.  He sopat (l'omnipresent aligot) i a dormir.